Receptes de cuina del Marroc

El lben -leben, laben, l'ben, laban, qualsevol ortografia és acceptada- és una llet fermentada consumida en pràcticament tots els països del Magreb i Orient Mitjà. Segons les regions, el grau d'acidesa del lben és diferent, i també en canvia una mica la textura. Es pren bàsicament com a refresc per prendre sol i també per acompanyar el cuscús, ja que a més de nutritiu, té fama de treure la set.

Al Marroc el podem comprar i degustar en qualsevol cantonada, en les lleteries o en llocs de venda ambulant.

Preparació tradicional

Khabia

La preparació tradicional es pot fer de dues maneres: amb la chkoua (una bossa feta de pell de cabra) o bé dins una gerra específica, anomenada khabia.

Per elaborar el lben, primer cal introduir la llet crua en un recipient de terrissa sense esmaltar (k'dra). Tapem i deixem quallar a temperatura ambient de dos a quatre dies, segons la calor que faci.

Si s'utilitza la bossa de pell de cabra, cal trasvassar-hi la llet quallada. Afegim una mica d'aigua tèbia i pengem la bossa -a pagès, entre dos arbres-. Lla vors cal començar a sacsejar rítmicament la bossa durant una bona estona fins que notem que la mantega se separa de la llet quallada. Colem el líquid amb l'ajut d'un drap fi i reservem el lben en una gerra.

Si fem servir la gerra khabia, la llet quallada es remena contínuament amb un pal de fusta fins que la mantega se separa de la llet quallada líquida. També s'hi sol afegir aigua tèbia per facilitar -ne l'operació.

La descripció de l'elaboració del lben tradicional és extreta de La cuisine marocaine +, de Latifa Bennani-Smirès.

Preparació moderna

Si voleu provar una recepta de lben apta per fer a casa, proveu amb la recepta de la Nora, del bloc Cocinar a la marroquí con Nora. Tot i que sembla que sigui ben fàcil, cal dedicar-s'hi una estona, tot i que segur que el resultat val la pena. D'altra banda, trobo que preparar el lben a casa presenta problemes d'ordre pràctic, ja que s'ha de fer amb llet crua.

Si com jo opteu per la via fàcil, cal saber que el podeu trobar als refrigerats de qualsevol carnisseria àrab. Juntament amb el lben, també hi trobareu altres làctics, com el raïb i el saycouk.

El raïb és iogurt. Si es prepara a casa, és de textura ferma, i pot ser de gustos diferents, com el de vainilla, flor de taronger o xarop de magrana. Malgrat això, el raïb comercial que trobem aquí és natural o de maduixa, i amb textura de batut. El saycouk és lben amb sèmola cuita -si es fa a casa, es prepara els divendres, aprofitant les restes de sèmola del cuscús.

Sembla que els de la TV i ràdio de L'Hospitalet s'han proposat que tots els blocaires gastronòmics catalans passin un per un per les seves instal.lacions. Primer van ser la Mercè de Cuina per llaminers, en Xavi i la Sandra dels Fogons de la Bordeta o el gran Òscar de Decuina.net, entre d'altres, que van ser entrevistats al programa de ràdio 95º Fahrenheit.

A mi em van demanar si volia participar-hi cuinant una recepta en directe, pel programa de TV Districte 8. No m'hi vaig poder negar. Em va proposar fer dues de les receptes que ja tenia penjades al bloc, l'amanida de taronja i pastanaga i el panaché de ramadà, receptes fàcils, ràpides i molt vistoses. El resultat del programa? Bé, jo sempre sóc dura amb mi mateixa, però alhora sóc conscient que és fàcil trobar els defectes i errors a posteriori, i que degut a la inexperiència i a la intensitat del moment, és difícil veure'ls i corregir-los sobre la marxa. El més important és que me n'emporto una gran experiència, tant la que es veu davant la càmera com la que hi ha darrera, i només tinc paraules d'agraïment per tot l'equip que fa possible el programa.

En un altre ordre de coses, els que em coneixeu podreu apreciar que llueixo unes formes més arrodonides del que és habitual. Sí, el davantal negre dissimula una panxeta d'una mica més de sis mesos, així que si tot va bé, incha Allah a mitjans de desembre tindré la que segur es convertirà en la reina de la casa. Per tant, si m'heu notat una mica menys atenta o bé més dispersa de l'habitual, heus aquí la raó. Per sort no tinc gaire molèsties, però sí força insomni, el que fa que a vegades no estigui massa per la feina. Així doncs, en el seu degut moment us podré explicar tot el cerimonial marroquí del naixement, tant pel costat festiu, tant com pel que ens interessa per damunt de tot, el costat gastronòmic.

Per finalitzar, un breu apunt per dir que aquest mes de setembre el bloc celebra el seu primer aniversari. Vull agrair a tots els que em llegiu i us interesseu d'una manera o altra pel bloc les vostres visites; estic segura que entre tots donarem a conéixer una mica més la gastronomia i cultura marroquina i poc a poc aniran desapareixent les barreres que ens separen.

Moltes gràcies a tots!

Més d'una vegada he destacat quant n'és d'econòmica la cuina marroquina. Amb ben pocs ingredients, unes quantes espècies i una mica de mà a la cuina, obtenim plats molt saborosos i ben barats. Per exemple, la gran majoria de plats principals, com els tagins, en portar salsa, s'allarguen a base de sucar-hi pa, o els cuscús ho fan amb la sèmola. Només les pastisseries a base d'ametlla i mel resulten avui més oneroses, però per això també els marroquins hi han trobat solució: substituir l'ametlla per cacauet i la mel autèntica per xarops casolans -per exemple, el de fet a base de reducció de Coca-Cola.

Aquestes llenties són un d'aquests plats, sans, bons i barats. Fixeu-vos, només calen llenties, una mica de ceba i tomàquet, alguna espècie i obtenim un plat complet i amb un gust a guisat sorprenent, tenint en compte que no porta carn. I pels que tenim olla exprés o ràpida, és una bona opció quan no tenim res al frigorífic.

Ingredients per dues persones

Un parell de grapats de llenties (poc més de 100 grams)
Una ceba mitjana de Figueres picada
1 gra d'all picat
Un tomàquet madur o dues o tres cullerades soperes de tomàquet triturat
1 culleradeta de postres de tomàquet fregit
Un polsim de pebre negre
1/2 culleradeta de cafè de comí mòlt
1 polsim de safrà colorant
1 cullerada sopera de julivert i coriandre picats
Sal
Oli d'oliva

Preparació

Daurem la ceba i l'all picats en una mica d'oli d'oliva durant uns minuts. Quan comenci a transparentar, hi afegim el tomàquet pelat i tallat a daus (o en el seu defecte, una mica de tomàquet triturat), el tomàquet fregit, el pebre, el comí mòlt i el colorant (la sal no). Deixem coure uns bons deu minuts a foc mitjà.

Un cop la salsa ha pres una mica de cos, hi afegim les llenties, que haurem rentat bé. Cobrim d'aigua i deixem coure el temps necessari per cada tipus de llentia (normalment ve indicat en el paquet). Jo utilitzo una olla ràpida, i les deixo coure tapades uns deu o quinze minuts, l'obro, comprovo les llenties, i les acabo de coure a foc normal, ja que més d'una vegada m'he trobat puré de llentia dins l'olla.

Quan faltin uns deu o quinze minuts per acabar de coure, hi afegim la sal, el julivert i el coriandre picats.

Servim amb un bon raig d'oli i una mica de harissa ben picant.

Bon profit!

La seffa és un dels postres preferits del meu marit. M'havíeu d'haver vist la primera vegada que la vaig tastar... fideus dolços! No me'n sabia avenir! Va ser amb aquest plat que em vaig adonar que realment la cuina marroquina podia ser molt exòtica i que no en coneixia res, que n'havia d'aprendre molt i molt...

La seffa pot fer-se com avui, amb fideus de cabell d'àngel -o si en trobem, cabell d'àngel especial seffa, més fi encara-, amb arròs o amb la sèmola de cuscús, sempre cuita al vapor i acompanyada de panses, sucre glass i canyella. Pel gust del meu marit, la millor seffa és la feta a base d'arròs, que ha de quedar molt blanc. No són uns postres per cada dia, normalment només es fa per les festes, servits després del plat principal i abans de la fruita.

Apart d'aquesta classe de seffa, en podem trobar una altra classe, més complerta, anomenada seffa medfouna (literalment, seffa enterrada). Els fideus es preparen de la mateixa manera que avui, però aquests amaguen un pollastre, a trossos o sencer. Es serveix també només per les festes, després del plat principal a base de carn. Avui ens quedarem amb la versió bàsica i deixarem la versió medfouna per més endavant.

Ingredients per persona

1 parell de grapats de fideus per persona (especial seffa o cabell d'àngel)
1 grapadet petit de panses
1 raig d'oli de girasol
1 mica de mantega (una mica menys d'una nou)
1 polsim de sal

Per decorar i servir

Fruits secs (ametlla picada o laminada, crocant, cacauets picats.... el que tinguem a mà)
Sucre glass en abundància
Canyella mòlta

Preparació

Primer treballarem el cabell d'àngel amb el raig d'oli de girasol perquè quedin ben impregnats. Els disposem a la cuscussera i els deixem coure uns quinze minuts. Si teniu una cuscussera d'alumini, recordeu posar un quart de llimona a l'aigua perquè no quedi negra per dins.

Un cop passats els quinze minuts, posem els fideus en un plat, hi tirem un gotet d'aigua amb un polsim de sal i desfem els nusos que s'hagin format. Tornem a posar el cabell d'àngel a la cuscussera i deixem coure quinze minuts més.

Repetim una segona vegada l'operació anterior: hi tirem un gotet d'aigua salada, tornem a desfer els nusos i deixem coure quinze minuts més.

La tercera vegada, afegim als fideus les panses ben netes (no hidratades). Tornem a tirar-hi una mica d'aigua salada, desfem els nusos i tornem a posar a coure de quinze a vint minuts més.

Just abans de servir, barregem bé els fideus amb una mica de mantega, perquè quedin ben amorosos.

Decorem amb els fruits secs picats, el sucre glass i la canyella mòlta. Servim a la taula juntament amb un bon bol de sucre glass per servir-se'n a discreció.

Bessaha wa raha, bon profit!

Ja feia un parell de convocatòries que no havia pogut participar a la "recepta del 15", que organitzen els blocs dels Fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta. Aquest mes ens proposen cuinar un ingredient que fa tardor: moniatos. Això sí, el que no es devien esperar -ni ells ni ningú- és la calor que estem suportant aquests dies, i que fa que no vingui gens de gust posar-se a cuinar, i menys, moniatos i castanyes!

Per la meva participació, he escollit aquests moniatos en salsa, que en aquesta ocasió són salats. Si us ve de gust alguna cosa més exòtica, podeu provar l'amanida tèbia de moniatos amb sucre. Us recomano, tant si escolliu la versió salada com la dolça, que aquest plat sigui d'acompanyament i no fer-ne un principal, ja que la dolçor dels moniatos fa que ompli molt.

És una recepta de Choumicha, Les entreés.

Ingredients

500 grs. de moniatos
3 grans d'all picats
1 cullerada sopera de julivert i coriandre picats
1 cullerada de cafè de pebre vermell
1 cullerada de cafè de comí mòlt
1 polsim de pebre negre
1 polsim de pebre vermell picant
Uns filaments de safrà
Oli de girasol
Sal

Preparació

Pelem i tallem els moniatos a rodanxes.

En una cassola o paella, escalfem una mica d'oli de girasol i hi sofregim lleugerament els alls. Hi afegim les rodanxes de moniato, les espècies, julivert i coriandre, donem un parell de voltes, salem i cobrim d'aigua.

Deixem coure uns quinze minuts (segons la grandària de les rodanxes).

Servim els moniatos amb la seva salsa i un bon raig d'oli d'oliva o d'argània, si en tenim.

Bessaha wa raha, bon profit!

M'agrada preparar pollastres sencers quan tinc convidats. Un cop fets un parell de vegades, se li agafa el punt de seguida, i la recepta, que sembla llarga i complicada, es fa sola i sempre amb un resultat magnífic. En aquesta ocasió vaig optar per farcir el pollastre amb fideus xinesos -també coneguts com a vermicelli-. Els fideus xinesos són força utilitzats en la cuina marroquina, recordeu una altra recepta totalment diferent a la d'avui, la de bastel.la marinera. I si em pregunteu com s'han incorporat els fideus xinesos a la cuina del Marroc no us puc respondre, també és un misteri per mi!

Tornant a la recepta, la base és la de pollastre de festa marroquí que ja us vaig presentar fa un temps, amb el mateix acabat, olives i llimona confitada, una combinació que m'agrada especialment.

He seguit les passes del bloc de Lakbira, Toute la cuisine que j'aime, un bloc que us recomano especialment si busqueu cuina casolana marroquina, saborosa i autèntica, lluny d'artificis. Malauradament porta una bona temporada inactiu, però per sort ens en queden els arxius.

Ingredients

1 pollastre sencer
1 ceba grossa de Figueres picada
1 ó 2 grans d'all picats
1 cullerada sopera de coriandre picat
1 cullerada sopera de julivert picat
1 culleradeta de cafè de gingebre
1 polsim de pebre negre
1 polsim de colorant
Uns filaments de safrà natural
Sal
Un bon raig d'oli d'oliva o girasol

Pel farcit

Els menuts del pollastre: fetge, cor i pedrers tallats petits
Un grapat de fideus xinesos (vermicelli)
1 cullerada sopera de coriandre picat
1 cullerada sopera de julivert picat
1 gra d'all picat
Sal
Un raig d'oli d'oliva

Per acabar el plat

Un grapat d'olives morades
Dues o tres tires de l'escorça d'una llimona confitada

Preparació

Si podem i tenim temps, marinarem el pollastre des la nit abans amb la ceba i les espècies barrejades. L'impregnarem bé amb la barreja per tots els costats, i el deixarem tota la nit al frigorífic. Sinó podem, fent-ho directament al moment també queda molt bo.

Apart del marinat, el que prepararem primer serà el farcit. En una cassoleta, escalfem aigua i quan arrenqui el bull, hi tirem els fideus xinesos, apaguem el foc i els deixem uns minuts perquè s'hidratin. Al cap d'uns cinc minuts, els escorrem i els tallem petits. Barregem els fideus amb els menuts, el coriandre, el julivert, l'all i la sal. Escalfem un rajolí d'oli en una paella i donem un parell de voltes al farcit, perquè es cogui una mica i els ingredients s'integrin bé. Està clar que si no ens agraden els menuts, només hi posarem els fideus. En aquest cas només vaig posar-hi el fetge.

Agafem el pollastre ben net i salem per dins i per fora. Introduïm els fideus a l'interior i tanquem bé el pollastre amb uns quants escuradents. Si ens sobra farcit, el presentarem a la taula apart. Jo també lligo les potes i les ales amb un fil de rostir per tal que la bèstia no perdi cap extremitat durant la cocció, ja que alguna vegada ha sortit manc de l'olla....

Posem el pollastre en una cassola o una olla exprés amb la ceba, les espècies i la sal, tot plegat regat amb un bon raig d'oli. Deixem fer uns deu minuts fins que la ceba comenci a transparentar. Al cap d'aquesta estona, hi afegim un got d'aigua, de tal manera que el pollastre quedi mig cobert. Tapem i deixem coure (en olla ràpida, uns quinze minuts).

Mentrestant, dessalarem les olives bullint-les amb una mica d'aigua uns deu minuts.

Un cop cuit, l'acabarem de rostir al forn. El posem en una safata, el mullem amb una mica del mateix caldo o una mica de mantega i el rostirem de tots costats. Al mateix temps, afegim les olives i les tires de llimona confitada al caldo i deixarem coure destapat a fi que la salsa redueixi i prengui una mica de cos.

Reescalfem els fideus que ens hagin sobrat del farcit, i ja podem disfrutar del nostre magnífic pollastre amb vermicellis... Bon profit!

Ja la tornem a tenir aquí! Aquest diumenge 6 de novembre de 2011 se celebrarà l'Aid el Adha o la festa del xai a Espanya, la gran majoria de països europeus i Estats Units, ja que tots aquests segueixen el calendari d'Aràbia Saudita. En canvi, al Marroc, se celebrarà l'endemà, el dia 7 de novembre.

Recordem que el calendari islàmic es basa en mesos lunars i l'any és uns onze dies més curt que el calendari gregorià, però en cap cas és exacte: per canviar de mes cal observar l'aparició de la lluna. Així doncs cal sempre esperar la confirmació per part de les autoritats religioses el canvi d'un mes a altre o el dia exacte de les grans festivitats. Una pàgina molt útil per estar al dia de la celebració de festivitats, notícies, assajos i estudis religiosos és webislam. I si voleu ampliar la informació sobre com es realitzen els càlculs del calendari, els diferents tipus que n'hi ha i quin ha triat cada país, us recomano que llegiu l'article que va escriure l'Anabel de Próxima salida... Marrakech en motiu de l'inici del ramadà.

Un any més, caldrà treure de l'armari les brotxetes per preparar el boulfaf i els pintxos de carn, preparar les cuscusseres per fer la carn al vapor, les cassoles per la douara i els tagins per la delicada mrouzia, que es prepara amb el preciat ras el hanout especialment concebut per fer aquesta recepta tan especial.

Per la meva part, us remeto al post que vaig publicar l'any passat per aquestes dates, on s'explica l'origen bíblic de la festa i la seva vessant religiosa i sobretot, gastronòmica. És curiós que aquest article sigui un dels més consultats del bloc, i mantingui el seu interès durant tot l'any, amb força consultes sobre el perquè i el com de la celebració de la festa. Altres festivitats, tant o més lligades a la gastronomia com l'Aid el Kebir, com el ramadà, no provoquen tanta curiositat o dubtes com la festa del xai.

Us deixo l'enllaç de les dues receptes que hi ha penjades al bloc típiques de la festa:

Brotxetes de fetge de la festa del xai - Boulfaf

Carn al vapor - Lmbahar

Aquest any segurament no tindré ocasió de fer cap recepta utilitzant el xai, però sí intentaré fer alguna coseta dolça per celebrar-ho -que a mi i a la que està dins la panxa ens bé més de gust!-.

Bona festa a tothom!

Tal i com us havia anunciat, aquesta ha estat la meva particular celebració de la festa del xai del passat diumenge. Una safata senzilla amb tres classes de ghoribes: d'ametlla filetejada, a la mel i tradicionals amb clau d'olor. Ja sabeu que les ghoribes són un dels dolços marroquins més senzills de fer, però no per això són menys bones!

De les tres classes que en vaig fer, us passo la recepta de les d'ametlla filetejada, que en no portar farina, queden molt meloses i de textura molt semblant a la dels panellets que fa pocs dies menjàvem per la castanyada. En aquesta ocasió he seguit la recepta de Bouchra, del bloc La fleur d'oranger, un bloc que us recomano, amb receptes de cuina marroquina i internacional i 100% fiables.

Ingredients per unes 24 unitats

250 grs d'ametlles crues i pelades
100 grs de sucre glass
4 ó 5 grans de meska horra o goma aràbiga
Un polsim de sal
1 ou
1 rovell d'ou
2 cullerades soperes de mantega fosa
1/2 sobre de llevat químic Royal
Una culleradeta de cafè de ratlladura de llimona
Un polsim de canyella mòlta

Decoració
1 clara d'ou
Uns 100 grs d'ametlla filetejada

Preparació

Primer caldrà moldre les ametlles pelades juntament amb el sucre, la meska horra (es compra a les carnisseries àrabs) i el polsim de sal.

És millor utilitzar l'ametlla sencera i pelar-la i moldre-la nosaltres mateixos, ja que l'ametlla mòlta envasada es resseca, perd part dels seus greixos.

Un cop ben triturada l'ametlla hi incorporem el mig sobre de Royal, la ratlladura de llimona i la canyella mòlta. Barregem bé i hi afegim l'ou sencer batut amb el rovell del segon ou i la mantega fosa. Mesclem i ràpidament ens quedara una massa força compacte.

Preparem en un platet la clara d'ou i en un altre, l'ametlla filetejada. Folrem una safata de forn amb un paper sulfuritzat. Comencem a fer boletes de la mida d'una nou, les passem per la clara i per l'ametlla filetejada. Amb un parell d'intents aconseguireu que l'ametlla quedi enganxada, només és qüestió de pràctica!

Posem les ghoribes sobre la placa i enfornem uns deu minuts a uns 180º, amb el forn ja calent. La clau de l'èxit és que ens quedin a penes rosses de fora i conservin l'humitat de dins.

Bessaha wa raha, bon profit!

Per la meva participació en "la recepta del 15" -bé, aquesta vegada la recepta del 17-, que convoquen mensualment els blocs Xocolata desfeta i els Fogons de la Bordeta us porto aquest pa de sèsam, tret del programa de la cuinera més famosa de tot Marroc, Choumicha.

Tot i que segurament la transmissió de la cultura gastronòmica de mares a filles és més viva al Marroc que aquí, la feina, les presses i la manca de temps en general fa que el jovent poc a poc vagi perdent aquesta riquesa. Choumicha ha sabut, amb el seu programa diari, fer créixer l'interès per la cuina fins al punt d'esdevenir una veritable heroïna nacional. Té un programa diari, "Chhiwat Choumicha" (es tradueix com "Exquisideses de Choumicha") rodat en plató, en el que tant ens presenta plats marroquins com de cuina internacional, sola o bé amb un convidat. I un cop per setmana el programa es converteix en "Chhiwat Bladi" ("Exquisideses del meu país"), en el que recorre tot el territori cercant plats regionals cuinats normalment per mestresses de casa en la seva pròpia cuina. Chiwwat Bladi el trobo especialment interessant, ja que la recepta està precedida per un petit reportatge per situar-la, i gràcies a ell podem entrar en les cuines de tot Marroc, demostrant-nos que per fer plats espectaculars no cal l'última tecnologia en equipaments de cuina, sinó que moltes vegades un foc o forn de carbó o llenya són l'únic element necessari per fer receptes realment suculentes.

Us passo la recepta (mínimament modificada per mi) i el vídeo del programa.

Ingredients

250 grs. de farina
250 grs. de sèmola fina
300 ml d'aigua tèbia
1 ou batut
2 cullerades soperes d'oli de girasol
1 cullerada sopera de sucre
3/4 de cullerada sopera de sal
1 culleradeta de cafè de llevat sec (Sboula per mi)

Per la decoració
Una mica de sèsam
1 ou batut

Preparació

Barregem tots els ingredients dins la cuba de la panificadora o amassadora. Encetem el programa d'amassat i llevat.

Si el fem a mà, barrejarem bé les dues farines. La disposarem en forma de volcà, afegirem la sal, el sucre i el llevat, cada un en un costat, i hi afegim l'ou batut, l'oli i l'aigua tèbia poc a poc. D'aigua primer n'afegirem 250 ml, i segons el grau d'absorció de la farina, hi acabarem de tirar els 300 ml.

Amassem enèrgicament uns deu minuts i deixem llevar una mitja hora o tres quarts tapat amb un drap net a l'abric dels corrents d'aire (ara a aquest temps és ideal a dins del forn, que haurem preescalfat durant tres o quatre minuts). Al Marroc normalment s'estalvien el primer llevat, i formen els pans just després de l'amassat, però a mi m'agrada més fer les dues fermentacions.

Al cap d'aquest temps, separem la massa en porcions i formem els pans -si ens és més fàcil, podem utilitzar el corró-. Deixem reposar de nou uns quinze minuts.

Pintem amb ou batut els pans i amb unes tisores, decorem els pans al nostre gust (en el vídeo ho fan al revés, primer es fa la decoració, es deixa llevar i llavors es pinta amb l'ou, però jo trobo que el dibuix perd definició). Escampem una mica de sèsam per a decorar -que jo m'he estalviat-.

Enfornem a uns 170º uns quinze minuts (segons la grandària dels nostres pans).

Us deixo amb el vídeo de la recepta, espero que us agradi.

Bessaha wa raha, bon profit!

شهيوات مع شوميشة: الجمعة 11 فبراير per 2mtv

Si heu anat al súper aquests dies, segurament estareu al corrent que aquest cap de setmana es celebra el Gran Recapte d'Aliments promogut per la Fundació Banc d'Aliments, en el qual es recullen durant els dies 25 i 26 aliments com llet, oli, arròs o llegums per tal de nodrir el banc amb aliments bàsics que distribuiran als més necessitats. Hi podeu col.laborar comprant directament els aliments en els supermercats i mercats col.laboradors, fent una compra online o bé fent un donatiu directe a la Fundació.

Un grup de blocaires amb molta empenta han volgut col.laborar amb aquesta iniciativa donant-la a conéixer a través dels nostres blocs. Ens han demanat de publicar aquest dijous 24 una recepta senzilla i econòmica utilitzant algun dels ingredients que es pot donar la Banc dels Aliments. "Blogs contra la fam" està present al facebook en forma d'esdeveniment i en un bloc en el que es recolliran totes les receptes que es vagin publicant.

En més d'una ocasió us he parlat de que la cuina marroquina es una cuina fonamentalment econòmica, en el que s'utilitzen ingredients senzills i barats, i que el toc diferenciador de cada recepta és gràcies a l'ús de les espècies. La recepta d'avui està en aquesta línia, ja que només demana dos ingredients clau: el pollastre i els cigrons. Una mica de ceba i quatre espècies, i ja teniu un dinar ben suculent! Us en passo la recepta, veureu que tot i la seva simplicitat, en resulta un tagin ben gustós.

Ingredients per 2 ó 3 persones

Pollastre (el tros que desitgem per persona)
Cigrons (en sec, un grapadet per persona, o un pot de mig quilo si són cuits)
1 ceba de Figueres mitjana
1 gra d'all picat
2 cullerades soperes de coriandre picat
1/2 culleradeta de cafè de gingebre mòlt
1/2 culleradeta de cafè de pebre vermell dolç
1/2 culleradeta de cafè de comí mòlt
1 polsim de pebre negre
Uns filaments de safrà natural
Sal
Oli de girasol
1 polsim de safrà colorant

Preparació

El dia abans, posem en remull els cigrons. L'endemà els courem primer en una olla a pressió, ja que solen trigar més que el pollastre. Jo els coc en una olla ràpida uns deu o quinze minuts, fins que estan gairebé cuits. Els escorrem i reservem.

Al tagin o cassola, escalfem un raig d'oli de girasol i daurem el pollastre. Hi afegim la ceba i l'all picats, la sal i les espècies. Deixem fer uns deu minuts a foc mitjà fins que la ceba estigui transparent. Llavors hi afegim un got d'aigua, tapem i deixem coure entre mitja hora i tres quarts a foc mitjà o baix. Si tenim els cigrons mig cuits, els posem al tagin quan hi tirem el got d'aigua, i si són cuits, els rentem bé i els afegim als últims deu minuts de cocció.

Bessaha wa raha, bon profit!

El dia 5 de desembre se celebrarà el dia d'Aixura, el desè dia del mes de Muharran (al Marroc, com sempre, un dia després). Tal i com us vaig explicar en el post de l'any passat, aquesta data és celebrada de forma molt diferent entre els diferents països musulmans. Al Marroc és el dia dels infants, de les joguines i la família. Us convido a llegir-ne l'article complet aquí.

En quant a la gastronomia, el dia és celebrat amb un bon cuscús o una r'fissa, però el que caracteritza aquesta festa és el consum de fruits secs. En aquesta ocasió he preparat uns krichlates, que són uns petits rosegons, dolços i cruixents, que es barregen amb els fruits secs. A la barreja dels krichlates amb la fruita seca s'anomena fekkia de Achoura. Són molt senzills de fer i perfectes per picar, ja veureu que no podreu parar de menjar-ne!

Ingredients

Krichlates

250 grs de farina
90 grs de sucre
1 cullerada de postres de sucre avainillat
40 grams de sèsam torrat
40 grams d'ametlla sencera crua
1 culleradeta de postres de llavors d'anís (o anís mòlt)
1 culleradeta de postres de llavors de fonoll (facultatiu)
1 culleradeta de postres de llevat químic
1 polsim de sal
1 ou
30 ml d'oli de girasol
30 ml d'aigua de flor de taronger (o una mica més si ens cal per amalgamar la massa)

Preparació

Triturem l'ametlla amb pell i tot. La podem deixar més o menys mòlta segons el nostre gust.

Barregem tots els ingredients secs.

Hi afegim l'ou batut, l'oli i l'aigua de flor de taronger.

Barregem bé la massa i formem uns bastonets llargs, del diàmetre d'un retolador gruixut. Amb unes tisores o bé amb un ganivet, els tallem a trossos ben petits sobre una placa de forn folrada amb paper sulfuritzat. Ens serà més fàcil formar i tallar els bastonets si els enfarinem una mica.

Preescalfem el forn a uns 180º i ho enfornem uns deu minuts, fins quan comencin a enrossir-se.

Deixem refredar completament i barregem els krichlates, que estaran ben cruixents, amb fruita seca al nostre gust. Amb un got de te, són boníssims! I ben tancats en un recipient hermètic, ens duraran molts dies.

Us deixo un vídeo de Sabah, de Sousoukitchen, amb el pas a pas de la recepta.

Bona festa a tothom!

Potser heu notat que estic absent des fa uns dies... però tinc una bona raó: la petita Salma ja és aquí! Va néixer uns dies abans del previst, però tant ella com tota la família estem bé i molt i molt contents. La veritat és que tot i que és molt petita, es porta molt bé i menja amb molta gana!

Donada l'ocasió, crec que és interessant fer un petit recopilatori de les tradicions existents al voltant d'un naixement, que jo mateixa he viscut per primera vegada.

El naixement a l'Islam

El primer que es fa just després del naixement és recitar l'adhan a l'orella dreta del nadó per part d'un home. L'adhanés la crida a l'oració -molts l'haureu sentit en qualsevol país musulmà recitat pel muezzin a les mesquites a l'hora de la pregària. Acte seguit, es recita a l'orella esquerra del nadó la iqama salat, que és un fragment de l'oració quotidiana. L'objectiu del recitat és doble: per un costat, el bebé es familiaritza amb la professió de fe islàmica, i d'altra banda, se'l preserva de la influència de l'infern i els mals esperits. Aquí teniu un video d'un pare recitant l'adhan al seu fill -això sí, no cal que es reciti a ple pulmó com ell, amb un fil de veu és igualment vàlid i fins i tot millor per no sobresaltar la criatura.

També es frega el paladar del nadó un tros de dàtil o qualsevol dolç abans que ingereixi qualsevol altre aliment. Aquest acte pertany a la tradició, a diferència del recitat de l'adhan, que és Sunna (d'obligat compliment).

El nom del nounat

En quant al nom del nadó, aquest pot triar-se en qualsevol moment o imposar-se al setè dia del naixement. Tot i que l'Islam és una religió universal, per tant no és obligatori que els noms siguin àrabs, es prefereixen els noms que apareixen a l'Alcorà -profetes, parents de Muhammad, o bé els noms de savis, o els d'homes i dones pietosos. Els noms que estan prohibits són aquells que tenen connotacions negatives o que produeixen adversió. Igualment es desaconsella posar el nom de dèspotes, idòlatres o tirans.

La festa del setè dia

Al setè dia se celebra la aqeqah, celebració en la que es sacrifica un xai, una part del qual es consumeix en una gran festa amb parents i amics, i una altra part es dóna en caritat. Si no es pot celebrar el setè dia per qualsevol raó, aquesta es podrà celebrar un altre dia, preferiblement el 14è dia o el 21è després del part. El sacrifici del xai es farà de la mateixa manera que hom ho fa per l'Aid el Kbir, la festa del xai. Quan se sacrifica l'animal, a més d'utilitzar la fórmula "en el nom de Déu", també es mencionarà el nom del nounat, quedant així "oficialitzada" la imposició del nom.

En el dia de l'aqeqah, a més del sacrifici del xai, considerat com a Sunna (d'obligat compliment segons la religió), és tradicional en els bebés de sexe masculí, afaitar-los el cap o bé tallar-los uns flocs de cabells, pesar la quantitat de pèl i oferir-ne el pes equivalent en plata o or en caritat. També en el cas de bebés de sexe masculí se'ls practicarà la circumsició, considerada obligatòria per la majoria de savis islàmics. Aquesta es farà preferentment el setè dia, tot i que a la majoria d'infants se'ls practica molt més tard, sempre abans de la pubertat.

I per menjar...

Durant la quarentena, família i veïnes tenen cura de la recent mare. A aquesta se li ofereix el sellou, gran fortificant que l'ajudarà a recuperar-se del part, i el setè dia, es cuinen plats de festa segons el costum de la casa o regió, com la r'fissa, bastel.les, seffa, i tota classe de crêpes, com el baghrir, m'semmen i dolços que s'ofereixen a la família i veïns.

I com a curiositat...

A partir del moment en que s'és pare, a aquests se'ls pot conéixer pel sobrenom de parentesc amb el fill: en el cas del pare, Abu, i en el de la mare, Umu. A aquests prefixos se'ls afegeix el nom del fill, quedant en el meu cas Umu Salma. Si consulteu blocs escrits per musulmanes fixeu-vos que la majoria utilitzen aquesta fórmula per no desvetllar el seu nom real, sempre escrit amb les més variades grafies: Oumo, Ummu, Um, Omo.... Per exemple, de cuina tenim el bloc de Oumotalal (la mare d'en Talal), Ummu Aisha, Oum Safiya...

No vull acabar sense desitjar-vos unes bones festes de Nadal i bones vacances per qui en tingui, per la meva banda, descansaré uns quants dies... baixa maternal obliga!

Font foto

Aquest pròxim dissabte 4 de febrer se celebrarà la festa del naixement del profeta Muhammad (Mahoma, segons la traducció habitual). Com sempre, a Marroc es festeja un dia després, diumenge dia 5. Us remeto al post de l'any passat on vaig fer una petita explicació sobre l'origen de la festa.

Jo mentrestant segueixo ben enfeinada, canviant bolquers i posant moltes rentadores... Per ara no hi ha gens de temps per cuinar,,, però poc a poc ja ens organitzarem!

I per celebrar l'efemèride o simplement fer una mica especial aquest fred cap de setmana, us convido a preparar un bon plat o almenys un dolç per acompanyar al cafè o un bon te a la menta... bona festa a tothom!

El pollastre de festa marroquí

Tagin de vedella amb prunes, el clàssic entre els clàssics

Cuscús de Casablanca - Cous cous bidaoui

Dàtils farcits de pasta d'ametlla i nous

Ghoriba d'ametlla filetejada, el panellet marroquí

Ghoriba de sèmola fina i coco - Ghoriba ssmid wa coco

Mitges llunes fàcils de coco

Rotllets de fruits secs i mel i bloc del dia a El món a RAC1

Ghoriba d'ametlla i nous, una delícia!

Mrouzia de la festa del xai? No, encara no toca la festa del sacrifici... Aquesta recepta l'he fet amb el xai que em restava de la celebració del naixement de la Salma, que ha estat esperant pacientment en un congelador industrial l'ocasió propícia per preparar-lo i degustar-lo. Estava clar que amb aquesta peça havia de preparar una recepta especial i ben suculenta, i no hi ha res millor que preparar una de les receptes de l'Aid.

La mrouzia és un plat tradicional de la festa del xai, i com veureu, els ingredients estrella de la recepta són la carn i les espècies, entre elles el famós ras el hanout. Diríem que no necessita més. A Casablanca, aquesta delícia se sol preparar el tercer dia de la festa, ja que primer es cuinen les vísceres: el primer dia, boulfaf i una espatlla, i el segon, harira amb brotxetes, cuscús amb el cap i el vespre, tkalia, els callos marroquins. És a partir del tercer dia que cada casa prepara el que més li agrada, i la mrouzia és una de les opcions més populars.

Tradicionalment la mrouzia es guardava força dies, ja que s'oferien brotxetes de carn i una mica de mrouzia a tots els familiars i amics que es rebien durant la festa del xai. Per això era interessant fer que la mrouzia durés molts dies. I com es conservava? Preparant-la sense ingredients que portessin aigua -com la ceba- i guardant-la amb el greix de la preparació. Com que nosaltres ens l'hem menjada el mateix dia, he optat per incloure-hi la ceba perquè fos més gustosa.

Per fer la recepta, he consultat Yummyfood, Choumicha i Latifa Bennani-Smirès, en el seu llibre La Cuisine Marocaine +.

Un últim apunt: normalment es prepara amb la carn del coll, donat que la resta de carn de zones nobles es destina a altres receptes, per exemple, el gueddid, carn en conserva, però podeu preparar la mrouzia amb qualsevol part del xai.

Ingredients per a 4 persones

1 quilo i mig de carn de xai tallat en trossos grans
2 cebes mitjanes de Figueres picades
2 ó 3 grans d'all picats
1 cullerada sopera de Ras el Hanout
1 cullerada de postres de pebre negre
1 cullerada de postres de gingebre en pols
Brins de safrà natural
1 polsim de colorant en pols
Sal
2 ó 3 bastons de canyella
3 cullerades soperes de mel
3 grapats de panses sense pinyol
Oli d'oliva

Per decorar

Ametlles crues, pelades i fregides en oli de girasol

Preparació

La nit abans posem en un gran bol les espècies (excepte els bastons de canyella), les cebes i els alls picats. Hi afegim una mica d'aigua per tal de que tot quedi ben barrejat. Afegim els trossos de carn i els impregnem bé d'aquesta barreja per tots costats. Tapem amb un film i ho deixem a la nevera.

Si no tenim temps de fer-ho el dia anterior, serà suficient fer-ho unes hores abans, i si encara hi ha menys temps, podem fer-ho tot al mateix moment i també ens quedarà exquisit.

Quan ens disposem a fer el plat, escalfem una bona quantitat d'oli d'oliva en una cassola o en l'olla exprés -una bona quantitat, sí, ja sabem que els plats de festa major no solen ser light-. Hi tirem la carn juntament amb les espècies, ceba i alls picats. Salem i deixem enrossir uns minuts i cobrim amb aigua, aprofitant la resta d'espècies del bol. Hi afegim també els bastons de canyella i tapem la cassola o olla exprés.

Deixem coure fins que la carn sigui ben tendra. Personalment ho faig en olla exprés, coent-ho primer amb pressió uns vint minuts per estovar la carn. En aquest moment comprovo el punt de cocció de la carn i segueixo coent de forma tradicional -sense pressió- a foc mig o baix, per tal que es faci poc a poc i la carn s'impregni bé dels sabors de les espècies. D'aquesta manera aproximadament necessita una hora i mitja en total. Si ho feu en cassola tradicional, pot demanar de dues a tres hores, depenent de la mida dels trossos de carn.

Quan calculem que falti un quart d'hora aproximadament per acabar de coure la carn, hi afegim les panses sense hidratar.

Apart, fregirem en una mica d'oli de girasol les ametlles pelades. Deixem escórrer sobre un paper de cuina l'excès d'oli.

En els últims minuts, tirarem dues o tres cullerades soperes de mel a la cassola. Remenarem i vigilarem bé la cocció, ja que la mel caramelitza ràpidament. Tindrem el plat a punt quan veiem que la salsa ha espesseït i tornat d'un color marró fosc.

Per servir, disposarem la carn en una plata, amb la salsa i les ametlles per sobre. Servim amb un bon pa casolà.

Bessaha wa raha, bon profit!

Les fekkas, els carquinyolis de Marroc, una altra delícia que trobem a ambdues ribes del Mediterrani. Les fekkas són un dolç molt popular, ja que són molt econòmiques -hi podem afegir el fruit sec que tinguem més mà, o senzillament, no posar-ne- i ben tancades, es conserven molts de dies. En els darrers temps, les podem trobar declinades en mil i una versions, tant dolces com salades.

Aquesta és la meva proposta pel repte de Memòries d'una cuinera, que aquest mes dediquen als carquinyolis, tot i que la fekka és a mig camí del carquinyoli i del rosegó: és més tova i més farinosa que el carquinyoli, i més seca i menys dolça que el rosegó.

Ingredients

500 grams de farina
250 grams de sucre
100 grams d'ametlles crues sense pelar
100 grams de panses sense pinyol
50 grams de llavors de sèsam
3 ous
125 ml d'oli de girasol
1 sobre de llevat químic
1 cullerada de postres de sucre avainillat
Un polsim de sal

Per decorar
1 ou batut o una mica de llet
Una culleradeta de cafè soluble

Preparació

Partim les ametlles en trossos grossos, amb un ganivet o amb un cop de trituradora.

Truquet: si deixem les ametlles en remull una estona, ens serà més fàcil partir-les i tallar posteriorment les barretes per fer les fekkas.

Barregem els ous, l'oli i el sucre. Llavors hi anem afegint la farina tamisada amb el llevat i el polsim de sal per aconseguir una massa compacta (hem de poder formar quatre barretes). Per aconseguir-ho, tirem la farina poc a poc, ja que segons el poder d'absorció d'aquesta, en farà falta més o menys. Hi afegim els fruits secs i amassem enèrgicament.

Preescalfem el forn a uns 180º.

Desfem la cullerada de Nescafè amb un ou batut o una mica de llet i pintem les nostres barretes. Amb una forquilla ratllem la superfície per decorar-la.

Formem quatre barretes d'uns tres dits d'ample i llargues com la safata del forn. Les posem sobre un paper sulfuritzat i les enfornem de vint a trenta minuts, fins que siguin cuites. El meu forn, que sempre té la cinquena marxa posada, amb quinze minuts en té prou.

Deixem refredar les barres completament per tallar-les a llesquetes, que seran les nostres fekkas. És millor fer-ho d'un dia per l'altre, guardant les barres ben tapades al frigorífic.

L'endemà, amb compte, fem les llesquetes i les disposem sobre la safata del forn. Les courem a temperatura mitjana per totes dues bandes fins que estiguin daurades.

Deixem refredar i ja en podem disfrutar! Tancades dins un recipient hermètic perquè no se'ns remullin, ens duraran força dies.

Besaha wa raha, bon profit!

El suc de remolatxa ben fred és ideal per refrescar aquests dies de calor que ja comença, i al mateix temps, és una bomba de sana energia, plena de vitamines... el refresc perfecte per a mares i pares amb doble jornada. El meu marit el té molt associat al Ramadà, ja que en els iftars se serveixen tota mena de sucs i batuts, com el famós panaché.Per cert, només queden dos mesos escassos per començar-lo, el primer dia serà al voltant del dia 20 de juliol, o sigui que ben aviat parlarem de harires, chebakkies, sellou i d'una pila de dolços típics d'aquest mes sagrat.

Ingredients

1 ó 2 remolatxes cuites
Un parell de pastanagues pelades
1 llimona
Uns 100 grams de sucre
El suc de 4 taronges

Preparació

Trossegem les pastanagues i les remolatxes i les triturem, deixant-ho ben fi. Hi afegim el suc de llimona, el de taronja i el sucre i ho barregem bé. Segons el nostre gust, podem posar només el suc de mitja llimona o afegir-hi una mica més de sucre.

Ho deixem refredar i a disfrutar!

Source: flickr.com via Georgina on Pinterest

Quan la majoria de cuines es preparen per les vacances, les marroquines estan a punt d'entrar en una de les èpoques de l'any amb més feina: el mes de ramadà.

Demà divendres comença el mes de ramadà de l'any islàmic1433. Seran unes jornades llarguíssimes, ja que el dejú es trencarà cap a quarts de deu del vespre, amb l'afegit d'haver de suportar les altíssimes temperatures que ens està regalant aquest estiu. Recordeu que el calendari islàmic, regit per mesos lunars, és uns onze dies més curt que el calendari gregorià, per tant, encara queden un parell d'anys de ramadans inclements.

Des fa uns dies, les cuines del Marroc s'estan preparant per celebrar el mes sagrat, elaborant l'indispensable sellou, les chebakies i tota mena de dolços que s'aniran consumint durant aquest mes. Dàtils, ous durs, m'semens, baghrirs i la sopa anomenada harira són els clàssics que trobarem a la taula de l'ftour, l'àpat on es trenca el dejú. No ens podem oblidar tampoc de les fonamentals begudes: panachés, batuts, sucs i fins i tot raïb o lben. A l'hora de sopar, un tagin ben consistent, pel suhur un petit entrepà o una brioxeria, força líquid i a encarar amb força la nova jornada de dejú.

Us convido a llegir el post del l'any passat, el ramadà de 1432, si en voleu saber una mica més: perquè se celebra, els seus moments gastronòmics diaris, els de al llarg del mes i les àpats que tradicionalment es degusten.

Per la meva part, la petita Salma només m'ha deixat avançar la preparació del sellou, o sigui que començarem el ramadà amb la mateixa tònica que aquest any: menjars senzills i ràpids de fer per tenir temps de jugar i disfrutar de la patufeta.

Feliç ramadà a tothom!

Els briouats són una de les estrelles de la taula durant el mes de ramadà. Són presents en gairebé tots els iftars, tant en versió dolça com salada. Les fulles de brick (o ouarka, en àrab marroquí) són tan lleugeres i versàtils que poden contenir qualsevol farcit que ens imaginem. En versió salada podeu fer-los amb tonyina i ou dur, de peix i marisc, pollastre o carn picada. I en versió dolça, no podeu deixar de fer aquesta recepta clàssica amb ametlla. Quan els proveu, amb el seu exterior cruixent i l'interior de suau ametlla que es fon a la boca, delicadament perfumats als aromes de flor de taronger i mel, sabreu perquè són un dels imprescindibles de la rebosteria marroquina.

Ingredients

Pel farcit
200 grams d'ametlla mòlta
80 grams de sucre
1 cullerada sopera de mantega
4 cullerades soperes d'aigua de flor de taronger
1 culleradeta de cafè de canyella mòlta
1/2 culleradeta de cafè de màstic o goma aràbiga (meska horra) (facultatiu)

Per fer els briouats
8 fulles de brick o ouarka
Uns 75 grams de mantega
Un ou batut o bé un grapadet de farina dissolta en un dit d'aigua
Oli de girasol
Uns 200 grams de mel
1 cullerada sopera d'aigua de flor de taronger

Per decorar
Un grapadet de llavors de sèsam

Preparació

Si tenim l'ametlla sencera, la bullirem durant un parell de minuts per tal d'estovar-ne la pell. L'escorrem, reservem en una bossa de plàstic i la pell sortirà gairebé sola. Deixem assecar bé l'ametlla abans de triturar-la ben fina.

No hi ha problema en utilitzar ametlla mòlta directament.

Fonem la cullerada de mantega i barregem bé els ingredients del farcit fins a aconseguir una massa compacte. Formem boletes de la mida d'una nou petita i reservem. Aquest pas el podem fer el dia abans, només caldrà guardar la massa a la nevera tapada amb un film alimentari.

Escalfem la mantega i pintem una fulla de brick. Hem de tenir cura en tapar la resta de brick amb un plàstic, sinó s'assecarien i no les podríem utilitzar.

Per aconseguir uns briouats petits i ben presentats, cal fer tires llargues i primes de fulles de brick. Comencem partint-lo per la meitat.

I tornem a dividir en tires d'uns cinc centímetres (uns tres dits d'ample). L'última tira és més ample, podríem llençar el sobrant però si ho dobleguem cap endins ens quedarà de la mateixa mida que les altres i aprofitarem la totalitat de la fulla de brick.

Posem una boleta de massa en un extrem de la tira.
L'aixafem lleugerament i dobleguem en forma de triangle l'extrem de la fulla. El dobleguem sobre sí mateix fins a acabar la tira.

Per segellar el triangle, pintem amb ou batut o bé amb una barreja espessa de farina dissolta en un dit d'aigua. Pintem i reservem els briouats, tapats amb un plàstic fins a acabar la massa.

Escalfem abundant oli de girasol i fregim els briouats.

Al mateix temps que fregim els bricks, escalfem la mel amb la cullerada d'aigua de flor de taronger, i la deixem amb el foc al mínim perquè estigui ben líquida. Submergim els briouats a la mel conforme els anem traient de la paella.

Deixem els briouats sobre un colador uns minuts per tal que escorrin l'excès de mel.

Decorem amb les llavors de sèsam o bé els deixem naturals.

Guardem els briouats en un recipient hermètic, on ens duraran fins a un mes. També els podem congelar uns quatre mesos sense problemes.

Besahha wa raha, bon profit!

Coneixeu aquest bloc? És el de Próxima salida... Marrakech, un dels blocs imprescindibles per aquells que volem estar al dia del que passa al Marroc. El subtítol és "cultura, història i societat de Marroc", és tot això i una mica més: una mica de política, una mica de reflexió, una mica d'humor, curiositats, fotos, i sobretot, informació de primeríssima mà.

La seva autora és l'Anabel, una barcelonina establerta a Marraquèix, una emprenedora inquieta que va veure ja fa anys les grans oportunitats que ofereix el Marroc. I poc a poc, amb el temps, ha sabut trobar el punt d'equilibri entre viure i treballar a Barcelona i al Marroc, entre el caos i l'ordre, el rigor i el relax, la rutina i l'inesperat.

A partir d'ara hi publicaré una recepta un cop al mes. Seran receptes bàsiques, fàcils i l'abast de tothom. Per aquest primer mes he optat per una entrada conjunta als dos blocs, els briouats d'ametlla, un clàssic de la taula de ramadà.

Aquesta col.laboració arriba gairebé al mateix temps que el segon aniversari d'aquest bloc, que serà el pròxim mes de setembre. Dos anys en que he publicat gairebé cent articles (aquest justament és el número noranta-nou). M'agrada pensar que en aquests dos anys he ajudat a algú que com jo, volia aprendre sobre la cuina i la cultura marroquina, perquè aquesta era la meva intenció en obrir el bloc: ajudar a tothom qui tingués les meves inquietuds i els meus dubtes. Mirant els vostres comentaris, tant al bloc, com al twitter, facebook, Pinterest i Youtube, crec que he aconseguit abastament despertar la curiositat a molts de vosaltres per saber-ne més del Marroc, de la seva cuina, i en definitiva, de la seva gent.

Moltes gràcies a tots!

El tagin de carn amb mongeta verda és un dels tagins que fem a casa més habitualment. Tant es pot fer amb carn de vedella com amb pollastre, i afegir-hi patates, pastanaga o la verdura que tinguem més a mà. És la meva proposta per la Recepta del 15, que convoquen cada mes els blogs els Fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta, que aquest mes dediquen als carbassons.

És una recepta de Rachida Amahaouche, de la Cuisine Marocaine.

Ingredients per 4 ó 5 persones

1 quilo de carn de vedella amb os
Mig quilo de mongeta verda
1 carbassó gran o dos de petits
1 ceba de Figueres
Un parell de grans d'all picats
1 tomàquet gran pelat i tallat a daus
1/4 d'una culleradera de cafè de pebre negre mòlt
1/2 culleradeta de gingebre mòlt
1 polsim de colorant
Una cullerada sopera de julivert i coriandre picats
Sal
Oli d'oliva

Preparació

En una cassola o tagin (jo faig servir l'olla exprés) escalfem un bon raig d'oli d'oliva. Hi tirem la carn i la deixem enrossir pels dos costats. Quan ja està feta, hi afegim la ceba i els alls picats i deixem fer fins que la ceba transparenti, caldran de cinc a deu minuts. Passat aquest temps, hi afegim el tomàquet pelat i tallat a daus, la sal i les espècies i deixem coure uns minuts més.

Afegim aigua fins cobrir la carn i deixem coure aproximadament 45 minuts (uns 15 ó 20 en una olla ràpida).

Traiem les puntes de les mongetes i les partim per la meitat. Les afegim a la cassola un cop passats els 45 minuts. També hi posem el coriandre i el julivert picats.

Als 15 minuts de començar a coure les mongetes, i afegirem els carbassons ben nets i partits en quatre, i deixarem coure 15 minuts més. En total el tagin haurà cuit una hora i mitja.

Servim, posant les mongetes al fons, la carn al centre i els carbassons per sobre amb molt de compte perquè no es trenquin. Recordeu de menjar-lo amb un bon pa casolà acabat de fer.

Bessaha wa raha, bon profit!

Lben, el refresc làctic

Cuinant en directe a Districte 8, de TV L'Hospitalet

Llenties a la marroquina

Seffa de cabell d'àngel, fideus per postre!

Moniatos en salsa

Pollastre farcit de vermicelli, fideus xinesos

Diumenge 6 de novembre, la festa del xai

Brotxetes de fetge de la festa del xai - Boulfaf

Carn al vapor - Lmbahar

Ghoriba d'ametlla filetejada, el panellet marroquí

Pa de sèsam i el programa de Choumicha

Tagin de pollastre i cigrons i el Gran Recapte del Banc d'Aliments

Krichlates i fekkia d'Aixura

La meva nova ajudant i el naixement a l'Islam

La festa de Al-Mawlid Annabawi, el 4 de febrer

El pollastre de festa marroquí

Tagin de vedella amb prunes, el clàssic entre els clàssics

Cuscús de Casablanca - Cous cous bidaoui

Dàtils farcits de pasta d'ametlla i nous

Ghoriba d'ametlla filetejada, el panellet marroquí

Ghoriba de sèmola fina i coco - Ghoriba ssmid wa coco

Mitges llunes fàcils de coco

Rotllets de fruits secs i mel i bloc del dia a El món a RAC1

Ghoriba d'ametlla i nous, una delícia!

Mrouzia de la festa del xai: festa major!

Fekkas, els carquinyolis marroquins

Suc de remolatxa, 100% energia

Demà, ramadà!

Briouats d'ametlla

Col.laboració blocaire i (gairebé) segon aniversari

Tagin de mongeta verda i carbassó